PREGUNTES FREQÜENTS

Vosté o el seu personal administratiu, només ha de proporcionar-nos:

• - Les factures emeses per la seua empresa.
• - Les factures rebudes de proveïdors i creditors.
• - Els extractes bancaris i fulles de caixa, amb els seus justificants corresponents per a identificar cobraments i pagaments.

Aquesta documentació ens la pot fer arribar per missatger, presencialment, digitalment mitjançant correu electrònic o en un espai creat a aquest efecte en el núvol en un servei tipus Dropbox o Google Drive o recollint-la nosaltres mateixos del seu domicili.

La comptabilitat és la base de la informació econòmica de l'empresa. Després del correcte processament comptable és possible determinar si l'empresa té beneficis o pèrdues i la seua evolució, el correcte equilibri patrimonial que garantisca la liquiditat i la continuïtat de la mateixa i la seua evolució. A més, és la base per a la realització de les declaracions fiscals periòdiques i per a la documentació sol·licitada pels bancs per a qualsevol classe de sol·licitud de finançament.

A efectes comptables es poden ordenar de manera separada per grups:

- Factures emeses, rebudes, extractes bancaris per bancs i fulles de caixa.

Per al correcte control de l'activitat s'han d'habilitar procediments administratius de control de pagaments, de cobraments i realitzar previsions de tresoreria.

La periodicitat depén de la documentació generada per l'empresa i de la necessitat que la informació comptable siga necessària per al control de l'empresa, per no disposar de mètodes complementaris. Aqueixa periodicitat pot ser quinzenal, mensual, bimensual o trimestral.

Les dates tope són aproximadament els dotze primers dies dels mesos d'abril, juliol i octubre i els 24 primers dies del mes de gener. Aquestes dates topalls venen marcades per les dates límit per a la presentació de les declaracions fiscals. En funció de les necessitats concretes de cada empresa aqueixa data és flexible en dies.

Una cooperativa és una organització de persones que busquen millorar les seues condicions de vida mitjançant el treball conjunt reflectit en una empresa associativa i dirigida democràticament.

Per regla general, es necessiten cinc persones naturals i/o jurídiques per a formar una cooperativa. Existeixen dues excepcions:

• - Cooperatives d'habitatge obert: 200 socis.
• - Cooperatives d'Estalvi i Crèdit: 50 socis.

• - Cooperatives de Treball.
• - Cooperatives de Serveis.
• - Cooperatives Agrícoles.
• - Cooperatives Llauradores.
• - Cooperatives Pesqueres.
• - Cooperatives de Consum.

No, cada soci té un vot independent de la quantitat de quotes de participació que posseïsca.

Per descomptat, ja que, llevat que el client tinga coneixements d'aquest tipus, comptar amb assessorament econòmic i financer servirà per a interpretar els balanços i ajudar a prendre decisió d'inversió, finançament, etc.

A tall d'exemple, si està pensant a realitzar la compra d'un actiu el podem assessorar sobre els avantatges dels diferents tipus d'adquisició que el mercat li ofereix en funció de les seues condicions econòmiques i fiscals, aconsellant-li entre la compra directa, el rènting o el lísing per exemple.

O sí que té tensions transitòries de liquiditat i necessita acudir a una entitat bancària el podem assessorar de la millor forma per a obtindre el producte que necessita i com d'ells és més adequat per a la seua empresa.

Si, encara que és complicat per la quantitat de requisits que es demanen, sobretot a nivell de documentació.També necessiten d'un seguiment per a continuar aportant justificants durant el període requerit en cada subvenció concreta. D'altra banda aquestes subvencions tarden a arribar pel que no s'ha de comptar amb elles per a començar amb el projecte d'una empresa.

Depén de la preparació del sol·licitant i de la subvenció en concret ja que hi ha algunes en les quals la documentació a emplenar és més senzilla i en altres casos poden demanar-se projeccions de balanços, plans de negoci, etc. que fan necessari la participació de professionals per a tindre més opcions d'aconseguir la subvenció en qüestió.

En general tractant-se d'empreses no considerades com a "gran empresa" les declaracions d'IRPF i IVA es presenten trimestralment. A més amb caràcter anual es presenten els resums d'IRPF, IVA i l'Impost de societats. Nosaltres ens ocupem de preparar les liquidacions, anticipar-li el resultat de les mateixes i en el seu cas presentar-les en Hacienda.

Amb caràcter general ha d'ingressar les quantitats retingudes ja siga als seus treballadors, o als professionals amb els quals col·labore.També ha d'ingressar les retencions per lloguer o rendiments del capital mobiliari que haja pagat, en el seu cas. Igualment ha de pagar generalment mitjançant el model 303 l'import que resulte de restar l'IVA suportat, a l'IVA que haja repercutit.

En funció de la marxa del negoci i si ha obtingut beneficis haurà de pagar en concepte d'Impost de societats, quantitats que oscil·len entre el 20% i el 30%, depenent de diferents factors.

Per regla general ens ocupem de presentar totes les declaracions fiscals ja siguen positives, negatives o sense activitat. Tot això ja siga amb el nostre certificat digital com a col·laborador social o amb el del propi client o mitjançant apoderament.

El primer pas és sol·licitar del Registre Mercantil Central una certificació negativa de la denominació social. Per a això cal facilitar les dades personals d'un soci fundador.

Les gestions poden ser realitzades per l'interessat però és convenient comptar amb el suport i experiència de professionals que reduïsquen al mínim el temps de posada en marxa del projecte i oferisquen garanties.

D'altra banda algunes vegades, en el tracte amb les diferents administracions, sorgeixen imprevistos amb els diferents funcionaris, que són més fàcils de solucionar si es coneix la legislació aplicable en cada cas.

Des del moment en què es presenten les declaracions d'alta en censos per a obtindre el CIF.

Sí, és possible aportar béns mobles, immobles... encara que això exigeix el compliment d'uns certs requisits segons el tipus de bé i la classe de societat.

Cal conéixer els dies treballats i els absentismes, així com les possibles incidències com ara períodes de baixa. També és necessari conéixer si hi ha hagut hores extres o si rebrà algun plus o complement, així com si el treballador ha percebut alguna bestreta del salari.

Les relacions empresa-treballador venen regulades amb caràcter de mínims pels Convenis Col·lectius que constitueixen la norma específica a tindre en compte per a determinar les mínimes condicions relatives a salari, categories, jornada, vacances, etc...Nosaltres ens ocupem de conéixer i aplicar el Conveni d'aplicació a la seua empresa.

Sí, simplement cal presentar els butlletins de cotització i sol·licitar un ajornament ordinari. D'aquesta manera es compleix amb l'obligació de presentar en termini els butlletins de cotització, l'empresa no perd la condició d'estar al corrent de pagament i obté la possibilitat d'abonar l'import, amb els recàrrecs corresponents.

Si, no sols és possible sinó que és el primer que ha de fer-se per a conéixer el cost que suposarà per a l'empresa i poder fins i tot valorar la possibilitat de realitzar determinades contractacions que gaudeixen de bonificacions.

En el cas que sigues autònom respondràs amb tot el teu patrimoni, present i futur, de les deutes derivades de la teua activitat, llevat que sigues emprenedor de responsabilitat limitada i protegisques el teu habitatge habitual. Si constitueixes una societat limitada, respondrà dels deutes de l'empresa el capital social.

Activitat: Algunes activitats com les assegurances o la banca s'han de desenvolupar per una SA.
Nombre de socis: L'SL és més apropiada quan la societat té pocs socis, mentre que si són nombrosos és més aconsellable una SA.
Capital mínim: És de 3.000 euros per a la SL i 60.000 euros per a la SA.
Transmissió d'accions/participants: En la SA la transmissió és lliure, en l'SL s'han de complir una sèrie de requisits.
Denominació social: En el nom de la societat anònima han de figurar les sigles SA i en el de la societat limitada SRL o SL.

Si treballaràs només, sense socis, pots plantejar-te ser autònom inicialment i més endavant constituir una societat. En el cas en què vages a tindre socis, hauràs de constituir una societat.

És el permís que atorga l'Ajuntament per a posar en funcionament una activitat oberta al públic (bar, botiga, consultori mèdic, …) o establiments sense accés al públic (naus industrials, oficines sense atenció al públic, etc…). Autoritza a desenvolupar una activitat en un determinat local indicant les condicions jurídiques, tècniques i de funcionament de l'activitat en aqueix local.

Per a obrir una empresa, comerç o negoci necessita una llicència. Per a l'adequació del local o realització d'obres de reforma és obligatori obtindre una llicència d'obres de l'ajuntament local i realitzada per tècnic qualificat com un arquitecte.

Obrir o muntar una activitat econòmica en un local sense haver obtingut la corresponent llicència d'obertura és il·legal. Si vosté fera això, podria rebre la visita de tècnics de medi ambient o cossos de la policia local i rebre una severa multa i el que és pitjor el precintat o tancament del negoci.

Llicència d'activitat o llicència d'instal·lació és l'autorització municipal sobre projecte per a l'inici d'obres i instal·lacions en el local de referència.

Llicència d'obertura o llicència de funcionament és l'autorització municipal sobre local tenint en compte la Llicència d'activitat prèviament concedida.

S'entén com a risc laboral la possibilitat que un treballador patisca un determinat mal derivat del treball (malaltia, patologia o lesió patida a conseqüència d'aquest), d'àmbit físic o psicològic.

És la disciplina que té per objecte promoure la seguretat i salut dels treballadors mitjançant l'aplicació de mesures preventives i el desenvolupament d'activitats necessàries per a evitar, minimitzar i eliminar els riscos que deriven de les condicions del lloc de treball.

La prevenció de riscos és un aspecte crític en tota organització empresarial. Evitar accidents, cuidar i protegir la salut dels treballadors i seguretat d'instal·lacions i cicle productiu garanteix el bon funcionament de tota empresa. La inversió en prevenció aporta amplis beneficis que es tradueixen en una major qualitat del treball realitzat i generació d'un ambient sa i saludable.

La Llei de Prevenció de Riscos Laborals estableix que tot treballador té dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball. Aquest dret suposa l'existència d'un correlatiu deure de l'empresari de protecció als treballadors.

L'empresa podrà habilitar el sistema que considere més adequat i per tant, des de la perspectiva del dret fonamental de la protecció de dades, tindrien la mateixa base de legitimació i no precisarien el tractament consensuat amb els treballadors els sistemes manuals, analògics o digitals a aquest efecte de generar la corresponent prova justificativa del registre diari de la jornada de cada treballador, que haurà d'estar a disposició tant dels propis treballadors com de la Inspecció de Treball i els Representants Legals dels Treballadors i haurà d'emmagatzemar-se per un període de 4 anys.

Les empreses que siguen ocupadors, en relació amb els seus treballadors, actuaran com a responsables del tractament de les dades obtingudes mentre que, en el seu cas, els proveïdors externs dels sistemes de registre actuaran com a entitats encarregats del tractament, amb les obligacions que respectivament per a entitats responsables o entitats encarregades disposa la normativa de protecció de dades. Per a això s'haurà de subscriure el corresponent contracte per encàrrec amb el contingut que contempla l'art. 28 RGPD.

El tractament de la dada del correu electrònic i telèfon particulars del treballador pot ser ignorat per l'empresari, atés que cap norma exigeix que el treballador, per a l'adequada perfecció de la seua relació contractual, haja de facilitar aquestes dades a l'empresari al qual presta els seus serveis.

És a dir, aquest tractament excediria quant al mateix del permés inicialment per la normativa de protecció de dades, i més concretament, de la legitimació de l'article 6 del RGPD sobre la base de l'execució d'un contracte. No obstant això, si les circumstàncies de la prestació de serveis per a l'empresa comportara una disponibilitat personal del treballador fora del seu centre o horari de treball, una mesura més moderada i igual d'eficaç per a aconseguir la comunicació de l'empresa amb el treballador seria la posada a la disposició del mateix d'un instrument de treball com seria un telèfon d'empresa.

En tot cas, seria possible que els afectats facilitaren les dades referents al seu e-mail i número telefònic particulars, si bé la recollida d'aquestes dades hauria de ser d'emplenament voluntari, prèvia l'obtenció del consentiment del treballador, que podrà oposar-se posteriorment al seu tractament exercint els drets d'oposició o supressió.

Com que el TC2 conté dades de salut i en les nòmines poden aparéixer dades relatives a l'afiliació sindical, no són aplicable les causes legitimadores de l'article 6 del RGPD sinó el regulat en el seu article 9. Respecte a la cessió del TC2, l'article 42.2 de l'Estatut dels Treballadors, imposa al contractista principal una responsabilitat solidària, responsabilitat que implica atendre el compliment d'una obligació de naturalesa salaria i les referides a la Seguretat Social durant el període de vigència de la contracta.

A més el propi Codi Civil exigeix atendre íntegrament les obligacions solidàries pel que cal conéixer el contingut d'aquesta. En conseqüència, la cessió dels TC2 estaria emparada en l'article 9.2.b) -tractament és necessari per al compliment d'obligacions i l'exercici dels drets específics del responsable del tractament o de l'interessat en l'àmbit del Dret laboral i seguretat i protecció social-, en relació amb l'article 42.2 de l'Estatut dels Treballadors i per l'abast que el Codi Civil imposa a les obligacions solidàries.

Quant a la comunicació de les nòmines, com a regla general, la dada de l'afiliació sindical té la naturalesa de categories especial de dades. El tractament de la dada relativa a l'afiliació sindical s'efectua per l'empresari, perquè de la nòmina es lleve la quota sindical corresponent. Atés que la finalitat d'aquest tractament va lligada al pagament de la nòmina i que en virtut de l'obligació solidària que imposa l'article 42.2 de l'Estatut dels Treballadors, al contractista principal, podem concloure que el tractament d'aquesta informació és per a un fi idèntic del qual justifica el tractament efectuat pel subcontractista. Per això, sent els fins idèntics, podem entendre que la comunicació d'aquestes dades és conforme, tenint en compte també obligació imposada per l'article 42.2 de l'Estatut dels Treballadors.

En tot cas, l'accés per part del contractista hauria de limitar-se a les dades relacionades amb els treballadors subcontractats i no a qualssevol treballadors de l'empresa subcontractada.

Seran subvencionables les despeses derivades del manteniment de l'ocupació del treballador des de l'inici del contracte. És a dir les despeses de la contractació laboral, la qual cosa inclou la part propocional de nòmines i assegurances socials.

Només en el cas que aquests siguen indispensables, seran subvencionables les despeses financeres, despeses d'assessoria jurídica o financera, les despeses notarials i registrals i les despeses pericials, per a la realització del projecte subvencionat i els d'administració específics, així com les despeses de garantia bancària. Aquestes despeses hauran de tindre relació directa amb l'activitat objecte d'aquesta subvenció.

Comprén els serveis i programes consistents en el desenvolupament i execució de les polítiques actives d'ocupació dirigides a l'eix oportunitats d'ocupació, i busquen afavorir la col·locació de les persones demandants d'ocupació.

Inclou les actuacions que tenen per objecte incentivar la contractació, la creació d'ocupació o el manteniment dels llocs de treball, especialment per a aquells col·lectius que tenen major dificultat en l'accés o permanència en l'ocupació, amb especial consideració a la situació de les persones amb discapacitat, de les persones en situació d'exclusió social, de les víctimes del terrorisme i de les dones víctimes de violència de gènere.

Sí, perquè el CEE pot tindre com a titular tant a una persona física com a una persona jurídica, ja siguen públiques o privades.

• - La persona física haurà de constituir-se de manera legal, això és, haurà de complir amb les seues obligacions legals i fiscals com a autònom.
• - Com a persona jurídica també pot crear-se un CEE, admetent-se qualsevol de les formes que es permeten en dret: Societats Anònimes, Societats de Responsabilitat Limitada, Comanditàries per accions, Cooperatives, Laborals, Fundacions, Associacions, Comunitats de béns… fins i tot creant comunitats mercantils unipersonals, admeses sense cap problema en el nostre ordenament jurídic (SA i SRL unipersonals, per exemple, que són les constituïdes per un únic soci).

A diferència de les societats o persones jurídiques, l'autònom no necessita inscriure's en el Registre Mercantil (pot fer-ho voluntàriament) ni necessita sol·licitar el CIF, ja que actuarà amb el seu NIF.